Ahir dia 30, pares, alumnes i professors de l'IES3 i col·legis adscrits, van voler adherir-se a la manifestació pel tren, sense oblidar la seua principal reivindicació: l'Institut. Considerem que el tren és una infraestructura necessària, però no ho és menys, i per descomptat si més urgent les infraestructures educatives, tant La Xara , com l'IES3, com Mª Ibars.
URGENT, perquè els nostres fills es gelen a les 8 del matí en unes aules que tarden a poder calfar-se, quan arriben a fer-ho. URGENT, perquè quan plou s'inunda i no es pot passar, a més que fins dels aparells elèctrics ixen purnes. URGENT perquè quan fa vent el soroll és insuportable, i quan no ho fa també. URGENT perquè no tenen totes les instal·lacions necessàries per a una formació completa. URGENT perquè estan instal·lades en una zona pantanosa, inundable, i que suporta molt més pes de què estava pensada en un principi, i NINGÚ ens ha facilitat l'informe de seguretat que portem demanant des de fa mesos.
És per tot això que uns 200 pares, alumnes i professors ens unim a la manifestació, respectuosament, mostrant a les autoritats que recolzem la seua demanda i també demanem el seu suport en la nostra reivindicació. Volíem fer-nos veure, ja que no va poder ser així en la concentració del dijous on es va canviar l'hora del ple en l'últim moment.
Així que “a grans mals, grans remeis”. La nostra intenció no va ser contramanifestar-nos, ni oposar-nos a la petició del tren.
El lamentable de tot això va ser, que un parell de pares que portaven una pancarta amb la fotografia de l'IES3, amb els seus tres pisos i un lema en què entre frases referides a l'institut ressaltava la de VOLEM EL TREN, i que esperaven la nostra arribada al pas de la manifestació, es van veure rodejats per 7 policies nacionals com si foren delinqüents. I rotunda i decisiva va ser la reacció de tots els pares que al veure la situació, a l'uníson van rodejar els policies cantant amb molt més ímpetu “Volem el tren, l'institut també”. Així mateix quan se'ls intentaven portar, tots els van acompanyar, i tots van oferir el seu DNI davant de la petició dels agents a estes dos persones. Altres assistents que no anaven amb nosaltres, al veure el que ocorria es van unir al nostre eslògan , junt amb crits de Llibertat d'Expressió.
Tot es va resoldre finalment quan, al ser informat el Regidor d'Educació Juan Sancho, es va personar immediatament junt amb una altra persona que suposem seria el Comisari de Policia.
Així que, el que pretenia ser una col·laboració festiva i “recordatoria”, va poder convertir-se en un problema greu per a uns pares que només lluitaven per la seguretat dels seus fills. Estaria bé que tot eixe desplegament de mitjans, s'utilitzara per a altres situacions, com quan les condicions atmosfèriques impedixen als nostres fills seguir les seues classes amb seguretat per a la seua integritat física.
No hay comentarios:
Publicar un comentario