Que guai el meu Institut!. El Consell Escolar Valencià ens ha donat el 2n premi de Coeducació del 2009. Va ser per una jornada que van fer el curs passat, quan jo encara no estava allí, però que va haver d'estar molt bé perquè, la veritat, és que tenim molts artistes en l'Institut. Bo, i sobretot uns professors que saben traure el millor de nosaltres i portar-ho a l'art. Van fer exhibicions de gimnàstica rítmica, de ball, poesies, raps matemàtics,… Vaja, de tot. No sé que haguera segut si arribem a tindre un saló d'actes com tenien els instituts de veritat!
Jo me'l vaig perdre, però la setmana passada vaig tindre oportunitat de comprovar com ho organitzen de bé l'equip directiu i professors, i com ho podem fer de bé els alumnes quan saben motivar-nos. Vam celebrar la Festa de Tots Sants i d'Halloween.
Va estar molt bé perquè la veritat és que celebrem les coses sense saber molt bé per què, i açò va servir per a assabentar-nos. Per exemple, de la festa de Tots Sants, només sabíem que havia fira i que els majors solen anar al cementeri. I d'Halloween que cal disfressar-se, encara que la veritat, alguns no necessiten disfressa. El de les carabasses, als estudiants ens dóna un poc de “yuyu”, però vam véncer la por i vam fer un taller molt xulo.
Ens van explicar l'origen d'ambdues festes, i fins a ma mare, que no li agraden res les tradicions importades, sobretot dels Estats Units, li ha fet canviar un poc d'idea. Perquè segons ens van contar, l'origen de la festa d'Halloween no és americà, si no celta i molt anterior a la festa de Tots Sants. És una mescla de tradicions d'Anglaterra, Irlanda i França que es va traslladar a EEUU amb els immigrants i allí s'ha fet popular. Mon pare m'ha explicat que l'origen de la majoria de les festes és molt antic, i ha de vore quasi sempre amb la celebració dels canvis d'estació. Després l'Església Catòlica ha posat les seues festes, com a Sant Joan, Sant Josep o Nadal, fent-les coincidir amb les que ja tenien tradició. Vaja, per allò d'evitar la competència deslleial.
A ma mare no li agrada que descuidem les nostres tradicions i importem altres. Com la festa de Sant Martí, segons ella nosaltres ja tenim molts Sants, i alguns molt de Dénia com a Santa Paula o Santa Llúcia, que els jóvens anem oblidant. A mi em pareix bé que, ja que hi ha molts xiquets de fora, celebrem altres festes, encara que crec que cada any li havia de tocar a un país, no sempre al mateix. Perquè Nelson, que és colombià, també troba molt a faltar el seu país, i la veritat, ells són molts més.
La que sí em va parèixer un disbarat és la Festa de la Cervessa: 15 dies consumint alcohol i damunt presumint, mentres ens fan campanyes demanant que no beguem. La contradicció dels majors! I eixa festa si que no és res cultural, ni educativa . Fins i tot concurs de misses! Tot siga per a poder seguir en el Trivial com el poble que més festes té.
Bé, ja m'estic ratllant. Jo volia parlar de com estic d'orgullosa del meu Institut. Som com una gran família: 260 alumnes, tots ens coneixem. En la meua classe som 15, i 10 quan hi ha desdoble. Teníem por de pasar a l'institut i anar amb els majors, però la veritat és que està resultant molt fàcil. L'entrada per descomptat va ser penosa amb les pluges, però una vegada calmat el temps les coses van millor.
El dia que tinguem un Institut en condicions no va haver-hi qui ens pare!.
A. Miralles
No hay comentarios:
Publicar un comentario