Esta setmana la classe d'Educació per a la Ciutadania ha sigut apassionant. Des que podem parlar en el nostre idioma, ho passem magníficament debatent temes d'actualitat. Esta vegada hem debatut si l'ètica està per damunt de la necessitat, o si el fi justifica els mitjans.
Tot ha sigut com a conseqüència de les notícies que han portat unes mares de l'AMPA des de Conselleria. Nosaltres créiem que en l'entrar a l'Institut estrenaríem les noves instal·lacions, i pel que es veu tampoc serà d’ací dos cursos, serà almenys de tres. Així que ja sé que li vaig a demanar als Reis: una llanxa unflable per a poder arribar quan plou.
Pareix que el de l'insti s'allarga perquè és tan "xulo" i val tan car, que han d'exposar-ho en la Comunitat Europea perquè puguen optar totes les empreses que vullguen. I clar, com ara hi ha crisi són moltes les que es presenten, així que costa molt decidir a qui li donen el contracte.
Hem començat a queixar-nos, i a dir que el nostre cas és urgent, perquè igual a l'any que ve hi ha alguns als quals els pot cobrir ja l'aigua i no saben nadar, i si no es podia fer per una altra via més ràpida. El profe, molt seriós, ha dit que "cal fer les coses de forma legal".
Ahí ens ha entrat la rialla a tots, que últimament encara que no ens interessen molt les notícies, no podem deixar d'escoltar coses sobre eixe tal Gurtel. Bo, tots menys Pepe que com només veu canal 9 no s'ha assabentat de res.
El profe ens ha explicat que en algunes Comunitats s'han fet col·legis i instituts per via urgent, però que llavors s'enfadaven els constructors perquè amb eixa excusa sempre els donaven els contractes a les mateixes empreses.
Quan he anat a casa i li ho he contat tot a ma mare, que des que hi ha Internet diu que a ella ja no li enganyen els polítics (uf!!, a vorer si ara censuren Internet igual que canal 9), i s'ha posat com una boja a buscar informació.
Després m'ha contat que és que ja li han tirats diverses vegades de les orelles a l'empresa eixa a que Conselleria li demana que s'encarregue de fer escoles, CIEGSA, perquè només ho anunciava en el seu tauler d'anuncis, i clar, això no val. I ara, què mala sort, es veu que ja ho estan fent bé.
Se m'ha ocorregut que potser, ells que d'això saben molt, podien pressupostar-ho per aules: biblioteca 500.000 euros, laboratori 300.000... i així donar-li-ho a qui vullguen. Però mon pare m'ha dit que, encara que ens fastidie, les coses s'han de fer legals. Això sí, buscar les vies per a fer-lo més ràpid, que "haberlas haylas". I que potser el problema no és eixe, sinó que no hi ha diners per a fer col·legis i demès perquè l'empren en altres coses. Doncs va a ser això!
